edercin house

Es un dispositiu de telecomunicacions que s'usa per transmetre i rebre so (normalment veu) a través de llargues distàncies. Normalment la conversa és entre dues persones, tot i que ocasionalment pot haver-n'hi tres o més. El telèfon és un dels electrodomèstics més comuns. La majoria de telèfons funcionen sobre una complexa Xarxa Telefònica Commutada.

Des del seu concepte original s'han anat introduint millores successives, tant en el propi aparell telefònic com en els mètodes i sistemes d'explotació de la xarxa.
Pel que es refereix al propi aparell telefònic, cal esmentar diverses coses:
• La introducció del micròfon de carbó, que augmentava de forma considerable la potència emesa, i per tant l'abast màxim de la comunicació.
• El dispositiu antilocal, per evitar la perturbació en l'audició causada pel soroll ambient del local on està instal•lat el telèfon.

• La marcació pulsant el denominat disc de marcar.

• La marcació per tons multifreqüència.

• La introducció del micròfon d'electret, micròfon de condensador, pràcticament usat en tots els aparells moderns, que millora de forma considerable la qualitat del so.
Pel que fa als mètodes i sistemes d'explotació de la xarxa telèfonica, cal senyalar:

• La telefonia fixa o convencional, que és aquella que fa referència a les línies i equips que s'encarreguen de la comunicació entre terminals telefòniques no portables, i generalment enllaçades entre elles o amb la central per mitjà de conductors metàl•lics.

• La central telefònica de commutació manual per la interconnexió mitjançant la intervenció d'un operador de diversos telèfons, creant d'aquesta forma un primer model de xarxa.

• La introducció de les centrals telefòniques de commutació automàtica, constituïdes mitjançant dispositius electromecànics.

• Les centrals de commutació automàtica electromecàniques, però controlades per computadora.

• Les centrals digitals de commutació automàtica totalment electròniques i controlades per ordinador, la pràctica totalitat de les actuals, que permeten multitud de serveis complementaris al propi establiment de la comunicació (els denominats serveis de valor afegit).

• La introducció de la Xarxa Digital de Serveis Integrats (RDSI) i les tècniques DSL o de banda ampla (ADSL, HDSL, etc.), que permeten la transmisió de dades a més alta velocitat.

• La telefonia mòbil o cel•lular, que possibilita la transmisió sense fils de veu i dades, podent ser aquests a alta velocitat en els nous equips de tercera generació.
Existeixen casos particulars, en telefonia fixa, en els que la connexió amb la central es fa per medis radioelèctrics, com és el cas de la telefonia rural mitjançant accés cel•lular, en la que s'utilitza part de la infraestructura de telefonia mòbil per facilitar-hi servei telefònic a zones de difícil accés per les línies convencionals de fil de coure. Tanmateix, aquestes línies a tots els efectes es consideren com de telefonia fixa.