Written by eder
Posted in:
Les ones de ràdio poden ser utilitzades per transportar informació fent variar la freqüència, l'amplitud i la fase de l'ona a una banda determinada.
Quan la radiació electromagnètica afecta un conductor s'uneix a ell i viatja a través d'ell, al mateix temps que indueix un corrent elèctric a la superfície del conductor en excitar els electrons del material. Aquest efecte pel·licular s'utilitza a les antenes. La radiació electromagnètica també pot causar que algunes molècules absorbeixin energia i s'escalfin, aquest efecte s'aprofita al forn microones.
Tecnologia radiofònica
Emissora de Ràdio Liberty de propaganda capitalista dirigida als països d'Europa de l'est
Les ones de so de freqüència àudio s'han de transformar en ones portadores per poder ser emeses per la ràdio. És necessari modificar la
freqüència (ritme d'oscil·lació) o l'amplitud (alçada) de l'ona sonora mitjançant un procés anomenat
modulació. Aquestes
ones portadores són
ones electromagnètiques que es propaguen per l'espai. Generalment s'identifiquen mitjançant la seva freqüència:
- MF (Freqüència Mitjana) d'entre 300-3000 kHz amb una longitud d'ona de 1000-100 m.
- UHF (Freqüència Ultraelevada) d'entre 300-3000 MHz amb una longitud d'ona d'1 m - 10 cm.
Els dos components bàsics d'una ràdio són el transmissor i el
receptor.
El transmissor genera oscil·lacions elèctriques amb una freqüència de ràdio anomenada
portadora.
Es pot amplificar l'amplitud o la mateixa freqüència per variar l'ona portadora.
Un senyal modulat en amplitud es compon de la freqüència portadora i dues bandes laterals producte de la modulació.
La Freqüència Modulada (FM) produeix més de dues bandes laterals per a cada freqüència de modulació, gràcies a la qual són possibles les complexes variacions que s'emeten en forma de veu o qualsevol altre so en la radiodifusió.
0 comentarios:
Publicar un comentario