Una pantalla tàctil (touchscreen en anglès) es una pantalla que mitjançant un contacte directe sobre la seva superfície permet l'entrada de dades i ordres al dispositiu. També actua com a perifèric de sortida, mostrant els resultats introduïts previament. Aquest contacte també es pot realizar amb llàpis o altres eines similars. Actualment hi ha pantalles tàctils que poden instal·lar-se sobre una pantalla normal. Així doncs, la pantalla tàctil pot actuar com a perifèric d'entrada perifèric de sortida" de dades.
L'HP-150 va ser, el 1983, un dels primers ordinadors comercials del món que disposava de pantalla tàctil. En realitat no tenia una pantalla tàctil en el sentit pròpiament dit, sinó una pantalla de tub Sony de 9 polzades envoltada de transmissors i receptors infrarojos que detectaven la posició de qualsevol objecte no-transparent sobre la pantalla.
Les pantalles tàctils d'última generació consisteixen en un vidre transparent on es situa una làmina que permet l'usuari interactuar directament sobre aquesta superfície,utilitzant un projector per llançar l'imetge sobre la pantalla de vidre.
Les pantalles tàctils son populars en la industria pesada i en altres situacions, tals com exposicions de museus on els teclats i els ratolins no permeten una interacció satisfactoria, intuitiva, ràpida, o exacta de l'usuari amb el contengut de l'exposició.
Actualment, el seu funcionament és molt extens i abarca molts fronts de la vida quotidiana, com per exemple s'utilitzen en telefons móbils, en ordinadors, en moltes pantalles en les indústries, ja sigui en locals comercials o en la mateixa fàbrica, sense necessitar cap altre dispositiu d'entrada de dades .
Les targetes microSD o Transflash corresponen a un format de targeta de memòria flash més petita que la MiniSD, desenvolupada per SanDisk; adoptada per la [[Associació de Targetes SD] ] (SD Card Association) sota el nom de «microSD el juliol de 2005. Fa tan sols 15 × 11 × 0,7 mm, la qual cosa li dóna una àrea de 165 mm ². Això és tres vegades i mitja més petita que la miniSD, que era fins ara el format més petit de targetes SD, i és al voltant d'un dècim del volum d'una SD card. Les seves taxes de transferència no són molt altes, però, empreses com SanDisk han treballat en això, arribant a versions que suporten velocitats de lectura de fins a 10 Mbit/s.
Degut a que el seu cost com poc duplica el d'una Secure Digital equivalent, el seu ús es cenyeix a aplicacions on la mida és crític, com els telèfons mòbils, sistemes GPS o targetes Flash per consoles de mà (com la GameBoy Advance, Nintendo DS o la Nintendo DSI)
MicroSD:
* 16 MB ( MiB) (fora de venda)
* 32 MB (fora de venda)
* 64 MB (fora de venda)
* 128 MB
* 256 MB
* 512 MB
* 1 GB
MicroSDHC (vegeu també SDHC):
* 2 GB
* 4 GB
* 8 GB
* 16 GB
Dispositius que la suporten
* BenQ - Siemens: CF61, E61, EF81, EL71, S82, SFG75, S88
* E-ten: x500, M700
* Garmin GPS: eTrex Vista Cx, Legend Cx, Ventrue Cx, GPSMAP 60cx, 60csx, 76cx, Map76csx, StreetPilot i2, Street Pilot i3, etc.
* HTC: Hermes (TyTN). Venut també com els O2 XDA Trion, T-Mobile MDA Vario II, Vodafone 1.605 VPA Compact III, Orange SPV M3100, Dopod CHT 9000, Dopod 838 Pro, HTC Z, Qtek 9600, iMat JasJam, Cingular 8525, Cingular 3125, Swissom XPA v1605, SoftBank X01HT, UTStarcom 6800, Touch, Touch Dual, Touch Cruise (Polaris), Touch Pro, Touch HD, Touch 3G (T3232), P3300 ...
* Huawei: Huawei 5.320 i 5.330
* I-mate: Smartflip, JasJam
* Kyocera: KX55XO
* LG Electronics: U8360, U8380, U880, VX-8300, VX - 8.500, VX-8600, VX-9900 (env), LX550 (Fusic), CE500, CU320, CU500, KF750 (Secret), KS20, KU311, Ku250, KU380, KU990, KE990, KP215
* Motorola: V360, E398, V635, V710, [[Motorola A780 | A780] ], E815, A840, E770, E815, E895, C975, V975, C980, V980, A1000, A1200, M1000, E1000, V1000, ROKR, ROKR E2, V1050, V1150, SLVR L7, E1060, E1120, RAZR (V3i, V3x, V3m, V6), i870, i876, i580, A1200, KRZR K1 , ROKR W5, [ [Motorola RIZR Z3 | RIZR Z3]], W510 , ROKR Z6
* Nintendo: Wii, Nintendo DSI
* Nokia: 7500, 7.390, 6300, 6555, 3250, 3500 6.233, 6234,6124 classic, 6.085, 6.086 5.200, 5.220 XpressMusic , 5300,5310,5500, 5700 XpressMusic, Nokia 5800 XpressMusic, Nokia 5.530 XpressMusic, Nokia 5610 XpressMusic, Nokia 5310 XpressMusic, Nokia 5220 XpressMusic 6.120 classic, 6125, 6131/6126/6133, 6.136, 6151, 6275i, 6267, 6.300, E50, E51, [ [Nokia N95 | N95 (2007)]], Nokia N82, Nokia N73 , Nokia N78, 5.200, nokia 5300 Xpress music, Nokia 5320 XpressMusic, E65, E62, E63, E61, E61i, E71, E90, 6.275, 6110 Navigator, N800, nokia 3.120 clasic, 3500 clasic, 6220 classic, 6210 navigator, N73, N76, N78, N79, Nokia N81, N82, N95, N96, N97 (Majoria de la sèrie N de Nokia).
* Sagem: My V-76 and My X 6/2
* Samsung: SGH-D600, SGH-D807, SGH-D820, SGH-D900, SGH-Z230, SGH-Z400, SGH-Z500, SGH-Z700, SGH-ZM60, SGH-i300, SGH-i607, SGH-P850, SGH-D510, SGH-E256, SGH-E250, SGH-F250, SGH - F300, SGH-X700, SGH-E770, SGH-E900, SGH-X800, SGH-zx10, SPH-A920/MM-A920, SPH-A940, SCH-A950, SCH-A930 , SCH-A990, SGH-T809, SGH-T609, SGH-T519, SGH-D807, SGH-D900, SGH-T629, a9, SGH-A707, SGH-Z170, SGH - E236, SGH-L760V
* Sandisk: SanDisk Sansa E200, C200 i Express
* Sanyo: SCP-8400
* Sony Ericsson : K850, Xperia X1, Satie, Aino, Yari
* Toshiba: Toshiba TS705
* SuperCard Lite
* Research In Motion: família BlackBerry
* Supercard DS one
* Ace2Kard per a Nintendo DS
* M3 REAL per a Nintendo DS
* R4 DS Revolution
* Telecom: família zonder especialment el model MPTEZ
* Alcatel: família OT-C825, OT-C701, OT-E801a, OT-V770, OT-C701
* VK: I200
* Hi-Phone
* HTC Mogul (32 GB)
* Paradox ML2
* UTStarcom
* T-Mobile: Dash (Smartphone)
* O2 XDA Atom
* Samsung MX380
* EZFlash
* Gtran: N120 slim i N120 slim de luxe
* Foc: calculadora i calculadora científica
Usant la mateixa filosofia que els xarxes P2P de compartició de fitxers, s'estan experimentant de transmetre televisió a través d'internet, en una tecnologia anomenada P2PTV (Joost, Zattoo).
També hi hauria una tècnica més convencional de client-servidor anomenada IPTV.
PTV (Internet Protocol Televisio) descriu un sistema de distribució de televisió digital als usuaris utilitzant el protocol IP sobre una connexió de banda ampla.
Es tracta de contingut televisiu que en lloc de ser transmès via els tradicionals formats i cables, es fa arribar a l'espectador a través de les tecnologies més avançades utilitzades en xarxes d'ordinadors.
Durant els pròxims anys, s'espera un creixement de l'IPTV a un ritme vertiginós tenint en compte que la banda ampla arriba en l'actualitat a més de 100 milions de llars a tot el món.
Les empreses de telecomunicacions més importants (AT&T, etc.) veuen IPTV com una nova oportunitat de negoci dins dels mercats existents i com una mesura defensiva contra la invasió de les empreses de cable convencionals.
Es el sistema que, afegit al GSM permet l'ús de la commutació de paquets. D'aquesta manera es millora la capacitat de la tecnologia mòbil 2G a l'hora de transmetre paquets de dades no vocals.
Què és GPRS? Les inicials en GPRS representen ?Global Packet Radio System?. GPRS equival a ADSL per al teu mòbil. Permet una connexió d'alta velocitat i capacitat de dades i que aquesta disponible per a navegar pàgines WAP en qualsevol moment. El pagament es correspon amb la quantitat de dades que són descarregats. Connexions de GPRS permeten navegar pàgines a color i prendre part en missatges multimèdia. La mayoria de models de mòbils llançats en el 2003 permeten connexió GPRS. Posa't en contacte amb la teva operadora de telefonia si aquestes interessat a activar el servei de GPRS en el teu mòbil.
Global System for Mobile communications (GSM), en català Sistema Global per a les Comunicacions Mòbils, és un estàndard mundial de segona generació (2G) per a telefonia mòbil. Va ser creat per la CEPT i desenvolupat per la ETSI i és obert, no propietari i evolutiu. GSM predomina a Europa i és majoritari a la resta del món tot i que a partir del 2004 les operadores de telecomunicacions l'estan substituint progressivament per UMTS. A escala mundial, el 70% dels usuaris de telèfons mòbils usaven aquest estàndard l'any 2001.
Aquest sistema va ser desenvolupat pel grup "Group Special Mobile" (les sigles GSM provenen originàriament d'aquí) de l'institut d'enginyeria de telecomunicacions europeu (ETSI), la principal diferència amb els seus predecessors radica en que tant els canals de veu com els de senyalització són digitals i per tant, de manera natural, el sistema suporta també transmissió de dades, també hi ha una millora en la seguretat de les comunicacions i en la reducció d'interferències aconseguides, entre d'altres motius, gràcies a la tècnica del salt de freqüència.
Una LAN (de l'anglès Local Area Network o xarxa d'àrea local) és un tipus de xarxa informàtica caracteritzada pel seu caràcter 'local' o de curta distància, com ara una casa, una oficina, un hotel, etc., és a dir, la seva extensió està limitada a uns 200 metres que podria arribar a 1 quilòmetre usant repetidors.
Les tecnologies més emprades en LAN són Ethernet i Wi-Fi.
En definitiva, una LAN, permet la connexió i/o comunicació de dues o més màquines.
L'oposat a una LAN és una WAN, una LAN és molt més ràpida i acostuma a moure un volum més alt d'informació que una WAN i que les WAN normalment funcionen sobre línies dedicades.
Components
Les seves característiques són potència de càlcul, importància de la informació que emmagatzema i connexió amb recursos que es desitgen compartir.:
• Estació de treball: els ordinadors que prenen el paper d'estacions de treball aprofiten o tenen a la seva disposició els recursos que oferix la xarxa així com els serveis que proporcionen els Servidors als quals poden accedir.
• Gateways o passarel•les: és un maquinari i programari que permet les comunicacions entre la xarxa local i grans ordinadors (mainframes). El gateway adapta els protocols de comunicació del mainframe (X25, SNA, etc.) als de la xarxa, i viceversa.
Bridges o ponts: és un maquinari i programari que permet que es connectin dues xarxes locals entre si. Un pont intern és el qual s'instal•la en un servidor de la xarxa, i un pont extern és el qual es fa sobre una estació de treball de la mateixa xarxa. Els ponts també poden ser locals o remots. Els ponts locals són els quals connecten a xarxes d'un mateix edifici, usant tant connexions internes com externes. Els ponts remots connecten xarxes distintes entre si, portant a terme la connexió a través de xarxes públiques, com la xarxa telefònica, RDSI o xarxa de commutació de paquets.
• Targeta de xarxa: també es denominen NIC (Network Interface Card). Bàsicament realitza la funció d'intermediari entre l'ordinador i la xarxa de comunicació. En ella es troben gravats els protocols de comunicació de la xarxa. La comunicació amb l'ordinador es realitza normalment a través de les ranures d'expansió que aquest disposa, ja sigui ISA, PCI o PCMCIA. Encara que alguns equips disposen d'aquest adaptador integrat directament en la placa base.
• El mitjà: constituït pel cablejat i els connectors que enllacen els components de la xarxa. Els mitjans físics més utilitzats són el cable de parell trenat, parell de cable, cable coaxial i la fibra òptica (cada vegada en més ús aquesta última).
• Concentradores de cablejat: una LAN en bus usa solament targetes de xarxa en les estacions i cablejat coaxial per a interconnectar-les, a més dels connectors, no obstant això aquest mètode complica el manteniment de la xarxa ja que si falla alguna connexió tota la xarxa deixa de funcionar. Per a impedir aquests problemes les xarxes d'àrea local usen concentradores de cablejat per a realitzar les connexions de les estacions, en comptes de distribuir les connexions el concentrador les centralitza en un únic dispositiu mantenint indicadors lluminosos del seu estat i impedint que una d'elles pugui fer fallar tota la xarxa.
Existeixen dos tipus de concentradores de cablejat: 1. Concentradores passius: actuen com un simple concentrador la funció principal del qual consisteix a interconnectar tota la xarxa. 2. Concentradores actius: a més de la seva funció bàsica de concentrador també amplifiquen i regeneren els senyals rebuts abans de ser enviades.
Els concentradores de cablejat tenen dos tipus de connexions: per a les estacions i per a unir-se a altres concentradores i així augmentar la grandària de la xarxa. Els concentradores de cablejat es classifiquen depenent de la manera que internament realitzen les connexions i distribuïxen els missatges. A aquesta característica se li crida topologia lògica.
Existeixen dos tipus principals: 1. Concentradores amb topologia lògica en bus (HUB): aquests dispositius fan que la xarxa es comporti com un bus enviant els senyals que els arriben per totes les sortides connectades. 2. Concentradores amb topologia lògica en anell (MAU): es comporten com si la xarxa fora un anell enviant el senyal que els arriba per un port al següent.
